Aristòtil (Estagira, 384 aC – Calcis d’Eubea, 322 aC), que pertanyia a una família de metges, als disset anys arribà a Atenes, on fou deixeble de Plató durant vint anys. A la mort del mestre, que sempre respectà malgrat les discrepàncies ideològiques, anà a Assos i Lesbos fins que fou cridat per Filip de Macedònia per tal de ser preceptor del seu fill Alexandre el Gran. El 336 aC tornà a Atenes i hi fundà el Liceu, on impartí lliçons i coordinà recerques científiques basades en el mètode descriptiu i empíric, fruit de l’observació atenta de tot el que tenia al seu abast. A l’Edat Mitjana la seva extensa obra fou traduïda primer a l’àrab i després al llatí i així, a partir del segle XIII, fou llegida i coneguda a Occident i esdevingué el fonament del pensament filosòfic, polític, literari, teològic i científic de la cultura europea.